es | cat | en | de

Projecte

Estudi ornitològic "Cul Roig"

La cotxa fumada (Phoenicurus ochruros gibraltariensis) és un ocell força abundant a Catalunya. Segons els darrers Atles publicats passa de les entre 35.981 - 69.959 parelles¹ durant l'època de cria als entre 457.893 - 688.537 individus² a l'hivern. És evident per tant, que a l'hivern, a Catalunya es rep una població centre/nord europea abundant, tal i com evidencien les poques recuperacions d'ocells obtingudes, gràcies a l'anellament d'aquesta espècie. Així, no hi ha una bona informació sobre la fenologia de les diferent poblacions europees, ni tampoc es coneix la existència de possibles trets diferencials en quan a la biometria, coloració, etc

La variació de subespècies està limitada a les dues habituals a Europa (tan sols una de reconeguda oficialment), entre les quals es pot trobar solapament a alguns indrets del centre de l'estat espanyol. A Catalunya trobem majoritàriament la subespècie P.o. gibraltariensis a l'igual que a Europa. al marge d'alguna cita de la subespècie aterrimus, (encara no reconeguda com a subespècie), més comú a Portugal i el centre i Est de l'estat espanyol.

Un dels trets més curiosos i poc estudiats de la cotxa Fumada, és en els dos morfotipus dels juvenils a la tardor. Així, podem trobar individus mascles joves amb una diferenciació de plomatge nou amb trets d'adult, anomenat "paradoxus", i un altre completament diferent anomenat "cairii" que no presenta cap tret diferenciador en el seu plomatge i que per tant és difícilment diferenciable del plomatge de les femelles joves. Aquesta és una qüestió molt poc estudiada.

La poca literatura científica envers la cotxa fumada, i la dificultat d'obtindre informació mitjançant l'anellament científic per les poques recuperacions obtingudes, han motivat el present estudi, anomenat: Estudi ornitològic "Cul Roig" donat pel nom local que reb aquesta espècie a les Terres de l'Ebre.

Objectius del Projecte

Els objectius del projecte son els següents:

  • Determinar les causes de la coexistència dels dos morfotipus en el plomatge dels exemplars mascles de primer any calendari, el paradoxus i el cairii (p.e. si aquest fet es dona per evitar la rivalitat i confrontació amb els mascles adults).
  • Estudiar el marge d'error en la determinació del sexe en el morfotipus cairii, contrastat mitjançant una determinació genètica del sexe dels individus.
  • Estudiar l'extensió de la muda, especialment en el morfotipus paradoxus.
  • Analitzar la diferencia d'intensitat de color del pit dels exemplars per a futures comparacions amb el color de femelles adultes.
  • Estudiar el disseny de la 6ena rectriu. Es realitzarà una imatge amb l'extensió de totes les 6enes rectrius escanejades per tal de fer comparacions d'extensió de la taca negra. També ens permetrà analitzar la curvatura de la ploma.
  • Detectar la presència de plomes negres a la barba en funció del morfotipus.
  • Determinar la possible variació de mida entre sexes.
  • Determinar la presència d'altres subespècies diferents a la gibraltariensis, i molt especialment de la subespècie aterrimus a Catalunya.
  • Recopilar els diferents noms locals arreu de Catalunya.
  • Determinar si hi ha diferències fenològiques entre subespècies i poblacions.

Timming del projecte

Donat que els objectius del projecte son força ambiciosos, el timming previst per portar a terme l'estudi és de 5 períodes, tot i que representen 6 anys naturals. Així, l'inici de la campanya de camp està prevista per la tardor/hivern del 2.012 / 2.013, i la finalització, per tant, per la tardor/hivern del 2.017 / 2.018.

Cal tindre en compte que una cosa és l'estudi de camp, i l'altra la recollida d'informació, que donat el innovador mètode proposat, es preveu que es pugui obtenir informació de manera activa, al menys fins a quatre o cinc anys després d'haver finalitzat el treball de camp, sent aquesta afirmació una verdadera incògnita.

Estació d'anellament "La Torreta" de La Ràpita.

Les Terres de l'Ebre acullen espais de gran importància ecològica. El Delta de l'Ebre, una de les zones humides més grans d'Europa, és una àrea de repòs per als miler d'aus que s'hi aturen durant els seus viatges migratoris, i també un territori de cria per a moltes especies singulars, algunes d'elles amenaçades. També trobem indrets per a aus hivernants, com és el cas de la cotxa fumada.

En contrast amb aquest paisatge de maresma, als Ports de Totosa-Besseit trobem espècies pròpies de muntanya mediterrània. I al mig de tos dos parcs naturals es troba el Montsià, un dels patrimonis ecològics de La Ràpita més valuosos i al mateix temps, un dels mes desconeguts.

En mig de tants recursos medi ambientals d'una magnitud com la dels parcs naturals, espais rics en fauna i flora autòctona, com pot ser La Torreta, passen del tot desapercebuts.


Localització dels terrenys de La Torreta, vistos des d'el satèl·lit.


Localització dels terrenys de La Torreta, vistos des de l'aire.


Imatges de la zona de La Torreta on s'han portat a terme sessions d'anellament d'ocells des de l'any 2.002,
amb xarxes japoneses per a passeriformes.


Des de l'any 2.002 s'està portant a terme un estudi basic dels ocells de La Torreta a Sant Carles de la Ràpita, mitjançant jornades d'anellament aïllades. Aquestes sessions d'anellament s'han portat a terme als terrenys de La Torreta, ubicats a la part de darrera de La Torreta (nord-oest), així com dins la finca privada, propietat de l'autor de l'estudi ubicada a la cara sud-est de La Torreta.

Sistemes de captura i obtenció d'informació a distància.

El model d'estació d'estudi ornitològic que es portarà a terme, és el d'una estació d'anellament d'ocells, caracteritzada per l'ús de diferents tipus de mecanismes de trampeig per a capturar els ocells i, altres mecanismes d'atracció dels ocells per poder fer recuperacions d'informació mitjançant lectures a distància sense tindre que capturar-los, com son les anelles de PVC per a passeriformes.

Motivat per la poca existència de punts d'aigua a la zona de La Torreta, i degut a que a la finca privada on es portarà a terme l'estudi, es va crear un punt d'aigua artificial a l'any 2.007, actualment una gran part de la població hivernal de cotxes fumades de l'àrea de l'estudi, van a veure a la piqueta d'aigua esmentada. Tant és així, que fins a la data, aquesta piqueta d'aigua ha estat un punt d'atracció important per a capturar cotxes fumades mitjançant una xarxa de terra.

Tenint en compte que aquesta piqueta d'aigua es troba a menys de 6 metres de la casa, i que es gaudeix de grans finestres amb vistes directes a la piqueta, a partir de la realització del present estudi, ja no es capturaran més ocells que vagin a veure amb la xarxa de terra, sinó que es farà servir com a eina de lectura de les anelles, mitjançant enregistrament de imatges en vídeo o fotografies.

Per a que el nivell d'atracció d'ocells al terrat de la piqueta sigui molt superior i faciliti la vinguda de més exemplars de cotxa Fumada, s'ha portat a terme una transformació del terrat amb la plantació d'arbres i plantes pensats per l'atracció del ocells, així com la instal·lació de diferents menjadores a diferents espècies.



Les espècies de plantes plantades son:

Pittosporum tobira. S'ha fet una barrera amb 10 testos molt grans per aïllar la zona de la piqueta del carrer i donar-li molta més intimitat als ocells i per tant que es sentin més segurs a l'hora d'anar a veure o menjar. La seva característica de fulla perenne i frondosa durant tot l'any, ens permet tindre un hàbitat força visitat durant tot l'any.

Vitis vinifera. Una parra molt gran, li dona un punt important d'atracció d'insectes, especialment a l'estiu. Per al període de l'estudi, està previst que tan sols serveixi com a perxa per posar-se abans d'anar-hi a veure o menjar.

Cercis siliquastrum. Dues plantes grans, que per la seva floració atrauen molts ocells a l'estiu. Per l'hivern està previst que serveixin de perxa frondosa.

Vivurum tinus. Dues plantes que a l'igual que el Pitsoporum, mantenen la fulla tot l'any, i que aportaran un bon lloc per menjar a espècies insectívores, per l'abundància d'insectes entre les seves fulles.

Nandina domestica. La seva característica arbustiva, facilita tant la seva funció de perxa com d'indret on trobar aliment amb facilitat.

Morus alba.Un dels arbres que més espècies atreuen a l'estiu quan els seus fruits madures. A l'hivern està previst que sigui una molt bona perxa.

Cydonia vulgaris. Es tracta d'un codonyer, que per les seves característiques atreu ocells tot l'any.

Amb aquesta adaptació del terrat i amb l'atracció de moltes i diferents espècies d'ocells, es preveu que el volum d'atracció de les cotxes fumades, sigui molt superior que anys anteriors, que ja era de per si força elevat.

En qualsevol cas, al no poder fer servir la xarxa de terra de la piqueta d'aigua per capturar les cotxes fumades, se'ns presenta una problemàtica per poder capturar tots els individus que es preveu a l'estudi, per tant es portaran a terme mètodes alternatius de captura d'ocells com:

  • Xarxa per a passeriformes. Durant les jornades de captura d'ocells, s'instal·laran 10 xarxes de 12 metres a diferents indrets al voltant del terrat de la piqueta. S'intentarà canviar la ubicació de les xarxes a cada jornada d'anellament, per tal d'evitar l'efecte recordatori dels ocells, tant del que hem pogut capturar com aquells que no s'han capturat, però que han detectat l'existència de la xarxa.
  • Ballestes. Es col·locaran 10 ballestes amb cucs de farina cada jornada de captura d'ocells.

A les xarxes per a passeriformes s'empraran mètodes d'atracció de cotxes fumades amb l'ús de reclams mitjançant cants, tot i que segons la pròpia experiència de l'autor, durant l'hivern, l'eficàcia dels reclams és molt baixa. Està previst l'ús de diferents cants per intentar aconseguir atreure encara més els ocells.

Una de les formules alternatives per l'atracció de cotxes fumades al terrat de la piqueta d'aigua, consisteix en col·locar una segona piqueta amb menjar. L'esquer que es posarà seran cucs de farina Tenebrio molitor vius en alguns casos i deshidratats en altres.


Procediment de l'estudi

Com a norma general es seguiran els següents ítems:

  • S'anellaran un màxim de 180 ocells cada període.
  • Cada període es canviaran els colors de les anelles de PVC, per a determinar l'any de la captura independentment de que s'hagi fet la lectura correctament o no.
  • S'anellaran exemplars de primer any calendari edat 3 ó 5, segons codi Euring, i preferentment del morfotipus paradoxus, tot i que també s'anellaran un nombre inferior d'adults, tant mascles com femelles.
  • Tots els ocells que siguin recaptures d'altres anys, i per tant ja disposin d'una anella metàl·lica col·locada per l'autor, es posarà sempre una anella de PVC.
  • L'anella metàl·lica es col·locarà a la pota esquerra, i l'anella de PVC a la pota dreta.
  • Les recaptures i lectures de les anelles de colors a distància s'hauran de detallar amb el posicionament GPS per poder realitzar els mapes de desplaçaments.
  • En tots els casos de morfotipus cairii es determinarà un sexe probable, en base a criteris de coloració de cobertores petites. (segurament serà molt poc fiable, però gràcies a les lectures es gaudirà de més informació per contrastar els resultats).En aquest sentit, es crearà una carta de colors, i en tots els casos de morfotipus cairii es realitzarà un anàlisi de la intensitat de color del pit en base a una carta de colors.
  • Es traurà la 6ena rectriu per tal d'escanejar-la. Intentar mantindre la ploma el més inalterable possible pel que fa a les bàrbules. Amb les plomes escanejades es portarà a terme un patró de diferencies entre individus juvenils i adults.
  • Anàlisi de la barba per tal de trobar petites plomes negres en els casos de morfotipus cairii.
  • En el suposi de que es pugui aconseguir un cariotip de la cotxa fumada, es portaran a terme l'extracció de sang per analitzar-la i determinar el sexe de l'individuo. La tècnica de l'extracció serà avaluada per un veterinari expert en avifauna.

Les dades que s'obtindran, seran:

Dades jornada d'anellament

Dades bàsiques

  • Numero d'anella metàl·lica
  • Codi d'anella PVC
  • Forma de captura
  • Hora de la captura
  • Edat
  • Sexe
  • Morfotipus (En cas de ser juvenils)

Dades biomètriques

  • Mesura de l'ala plegada "corda màxima".
  • Mesura ploma primària P3
  • Mesura del tars.
  • Mesura del color negre/fosc del raquis de la 6ena primària.
  • Longitud de la 1a primària envers a les cobertores primàries
  • Determinació de la punta de l'ala (la primària més llarga)
  • Determinació de la posició de la segona primària entre les altres primàries.
  • Extensió de les plomes amb escotadura a l'hemibandera externa.
  • Longitud de l'escotadura de l'hemibandera externa de la 3a primària.
  • Alçada del bec a la zona de les plomes.
  • Mesura del bec (Cr i des de inici de les plomes).
  • Estudi discrecional de formules alars.

Dades d'estat fisic

  • Pes
  • Greix
  • Múscul

Fitxa de muda

Es portarà a terme en alguns dels casos, tot i que amb especial incidència en el morfotipus paradoxus.

Fotos i video

  • Cap
  • Pit
  • Cos sencer
  • Cua oberta
  • Ala oberta
  • Esquena
  • Barba
  • Ventre i cul.

Observacions

Dades especials.

Un apartat d'obtenció d'informació nou, és la determinació d'un codi de color del iris de l'ull, basat en 5 coloracions de diferents tonalitats de marrons. Per tal de universalitzar aquesta dada, s'han escollit els 5 colors PANTONE detallats a continuació, i en base als següents codis:

  • Codi 0: Sense dades.
  • Codi 1: Pantone 419 M.
  • Codi 2: Pantone 440 M.
  • Codi 3: Pantone 412 M.
  • Codi 4: Pantone Black 4 M.
  • Codi 5: Pantone 4625 M.

S'adjunta una carta de codis dels diferents pantones amb els codis corresponents.

Per la comparació dels colors es farà servir una carta de colors en paper imprès amb els pantones col·locats de manera escalada, tal i com es veu a la carta de codis adjunta.

Per poder fer una medició correcta del color del iris, mantenim sempre la mateixa font de llum, es fa servir una lupa retroiluminada de gran tamany i es realitza una fotografia, a través de la òptica de la lupa, i sense fer servir el flash per enregistrar el color el més real possible.

Les dades obtingudes es presentaran en forma de codi i amb una mostra del color a la base de dades pública del cercador de www.phoenicurus.net


Sistema pioner d'obtenció d'informació a distància.

La base principal de l'estudi, consisteix en la captura dels ocells i la col·locació d'una anella de PVC per a passeriformes a part de l'anella metàl·lica amb remitent www.rings.cat (anelles emeses per la Societat Catalana d'Ornitologia).

Aquestes anelles de PVC son alfanumèriques i permeten una lectura a distància amb binocles o telescopi.

La fabricació de les anelles i els codis s'han realitzat exclusivament per aquest estudi, i estan enregistrats al portal d'àmbit europeu European Colour-Ring Birding, que sota el web www.cr-birding.org és l'organisme responsable del control dels projectes portats a terme amb anelles de colors i alfanumèriques.

Tot i que, no hi ha constància d'estudis similars amb anelles de PVC per a passeriformes a Catalunya, s'ha pogut contrastar que hi ha diversos projectes en marxa arreu d'Europa amb aquesta tipologia d'anelles i amb passeriformes de mida similar.


Un dels tràmits previs a l'inici de l'estudi, ha estat la inscripció del projecte al portal europeu, per tal de comprovar que no hi hagi cap projecte similar en marxa arreu de la comunitat europea. El resultat final ha estat satisfactori, ja que ens han permès inscriure el projecte al portal. Es pot visualitzar el projecte a l'adreça d'internet: www.cr-birding.org/node/878

Difusió de l'estudi

Pel que fa a la recuperació de dades, diferenciarem entre dues possibilitats. Les recaptures ó lectures pròpies a la piqueta i la recuperació o lectures de tercers arreu d'Europa.

En quan a les recaptures pròpies, s'ha instal·lat d'una càmera de vigilància que s'activa amb el moviment, tot just enfront la piqueta, per a que enregistri tots els ocells que van a veure. Les proves portades a terme abans de l'inici de l'estudi amb diferents espècies d'ocells han estat més que satisfactories, tal i com es pot comprovar a l'apartat "videos" del portal www.phoenicurus.net. Malauradament, no sabem si la càmera tindrà prou qualitat i definició per a que es pugui fer una lectura fiable de les anelles. Els resultats de les proves efectuades, ens fan preveure que s'haurà de modificar la qualitat de la gravació, i encara s'està perfeccionant el sistema. Se'ns dubte la viabilitat de l'enregistrament passiu i a distancia com pot ser mitjançant aquesta càmera de vigilància és crucial per a obtindre un elevat nombre de lectures durant tots els dies.

Els dies d'estudi de camp, hi ha previst enregistrar els ocells que van a veure a la piqueta amb una càmera de vídeo des de l'interior de la casa, que garanteix una lectura fiable de les anelles de PVC. Malauradament, l'activació de la gravació s'ha de fer de manera manual. Pel que fa a aquest sistema de gravació, ja s'han portat a terme diferents proves amb ocells d'espècies diferents per comprovar la qualitat de la gravació i estimar positivament que la lectura d'una anella alfanumèrica serà del tot viable.

Pel que fa a les lectures previstes per altres ornitòlegs i aficionats europeus, s'ha creta un portal internet www.phoenicurus.net, fàcil de localitzar mitjançant els buscadors i que es pot accedir amb diferents idiomes, per tal de facilitar l'enviament de la informació de la lectura efectuada.

Totes les dades de les captures i lectures realitzades amb qualsevol ocell del projecte, i fins i tot de les cotxes fumades anellades per l'autor de l'estudi des de l'any 2.002, son del tot públiques i fàcilment accessibles des del portal d'internet. Amb les recaptures o lectures a distància, es publicaran mapes de desplaçaments via google maps amb les dades rebudes. Per aconseguir un gran nombre de lectures s'ha portat a terme tot un seguit d'accions via internet:

  • Enregistrament de 5 dominis d'internet fàcilment indexable per tots els buscadors:
  • E-mailing. Es portarà a terme un e-mailing a totes les centrals anelladores en diferents idiomes per a que reenviïn la informació de la existència del projecte i del portal d'internet a tots els anelladors i ornitòlegs dels països on son possibles les recaptures i lectures de les anelles de PVC.
  • Xarxes socials. Dins de Facebook, hi ha creat el grup www.facebook.com/phoenicurus on es publiquen totes les noticies relacionades amb el projecte i on s'informa de les noves lectures que es van produint.
  • Campanyes socials. Es crearà una campanya de publicitat amb banners atractius i s'enviarà a tots els portals i webs d'àmbit europeu consultats per ornitòlegs i aficionats a l'ornitologia en general.

Col·laboració externa de l'estudi

Una part d'aquest estudi però, està en mans dels milers d'anelladors i d'observadors d'aus que aportin lectures de les anelles de PVC alfanumèriques especialment creades per aquest projecte. És per això que des d'aquí es demana la col.laboració activa de totes aquelles persones interessades en aquesta espècie, tot enviant quanta informació es consideri oportuna, bé sigui amb textos, imatges, etc. Agraïm tota la col.laboració rebuda.

Donat que aquest estudi no persegueix cap afany de lucre i que te com a objectiu principal esser un estudi divulgatiu obert a tothom, agrairem que totes les col·laboracions fetes al estudi siguin del tot altruistes. L'autor es compromet a identificar en tot moment la font de la informació obtinguda de treballs tècnics, llibres i internet, sempre que aquesta hi consti expressament a les publicacions consultades, i també pel que fa a les imatges i vídeos publicats.

Equip de l'estudi.

Responsable projecte: Joan Antó.

Assessorament tècnic: Sergi Sales.

Coordinador veterinari: Francesc Vidal.


¹ Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004.
Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1.999-2.002.
Institut Català d'Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions, Barcelona.
² Herrando, S. Brotons, L. , Estrada, J., Gullar, S & Anton, M (eds.) 2011.
Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2.006-2.009.
Institut Català d'Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions, Barcelona.